Els que a Catalunya, des de sempre i ara, usen el castellà, deprimint el català, i ho fan defensant l'argument, si ho fos, que Catalunya és Espanya, el que fan és participar de les imposicions borbòniques seculars, i més a prop a la història, la victòria franquista sobre Catalunya i la dura repressió de la nostra llengua. Ho fan per ser monàrquics i franquistes o, cosa que és més lamentable, per ignorància, podent ser, en la majoria dels casos, la seva pròpia incapacitat, no ja de comprendre aquests fets, d'altra banda, molt senzills, sinó per la seva pobresa per aprendre, i la seva curta mirada que no arriba a cap coneixement ni a cap horitzó humà. Amb l'afegit, que alimenten la repressió que pateix el poble català i la nostra llengua, que atribueixen a tota la gent catalana del país, la incomprensió dels seus drets de parlar i fer servir el castellà en tots els àmbits, alterant la culpa en innocència, i la seva hegemonia per drets de conquesta, alterada en victimisme, per tot això, injustificable. I, si no és per ignorància, tot i que la ignorància freqüentment, i sempre en aquest cas, és culpable; i, si ho fan conscientment, des de molts punts de vista, de tots, és pitjor, perquè la voluntat de fer mal i destruir -estem parlant del poble català- els fa doblement culpables i, per mi, els que ho fan amb aquesta voluntat, mala gent.

Tampoc no és vàlid l'argument d'aquells catalans que, diuen, per no alterar la convivència, accepten pacientment, sense cap queixa ni cap altra manera, pot ser que pels seus o altres interessos, que aquesta situació es prolongui inalterable o empitjori dia a dia. Deixant en nom d'aquesta convivència l'abandó del que, com a catalans, com a mínim, haurien de no qüestionar aquells que de manera inalterada manifestem el que pensem.