When I was in Nigeria, I asked a very important person who traveled to China very often about these trips, telling me then that "China is the future, Europe is the past". I had no impulse to defend, to defend myself, to look for arguments to refute this statement, since I was sure that I would not find any, unless I looked for impulses of belonging, which, like pride, there are of straight, legitimate ones, let's call them acceptable, and there are crooked ones that only come out of our miseries disguised as a story that should shame us, and that's why we persist in legitimizing and believing ourselves to be true all the lies of what we call ourselves a civilized world, our self-conceited world, living contentedly and vainly behind this mask, full of willful ignorance, or it may be, without more or less, in ignorance, also guilty . The history of Europe is a history of disasters and cruelty. And we don't have to take refuge, to excuse ourselves in other stories, they are all the same.
Estant-me jo a Nigèria, a una persona molt rellevant que viatjava a la Xina molt sovint, li vaig preguntar sobre aquests viatges, dient-me llavors que “la Xina és el futur, Europa és el passat”. No vaig tenir cap impuls de defensa, d'autodefensa, de buscar arguments per rebatre aquesta afirmació, ja que vaig tenir la certesa que no en trobaria cap, tret que busqués en impulsos de pertinença que, com l'orgull, n'hi ha de rectes, legítims, diguem-los acceptables, i n'hi ha de torts que no surten més que de les nostres misèries disfressades d'una història que ens hauria d'avergonyir, i per això persistim a legitimar i creure'ns com certes totes les mentides del que ens diem a nosaltres mateixos món civilitzat, el nostre món cofoi de si mateix, vivint satisfet i vanitós darrere aquesta màscara, plens d'ignoràncies voluntàries, o pot ser, sense més ni més, en la ignorància, també culpable. La història d'Europa és una història de desastres i de crueltat. I no ens hem de refugiar, d'exculpar en altres històries, totes són el mateix.
El 13 de Setembre de 1974, a l'atemptat de la Cafeteria Rolando de Madrid, a la Calle del Correo, van haver-hi 13 morts i 70 ferits. Dos membres d'ETA, Bernard Oyarzábal i María Lourdes Cristóbal, un cop organitzada tota la logística, van deixar una bossa amb explosius a l'interior del local, 15 quilos de dinamita i metralla (mil femelles de cargols), va passar la massacre i van fugir a Baiona. L'atemptat a Carrero Blanco havia succeït el 20 de desembre de 1973, no feia 9 mesos.
Els, diguem-los, “pecats humans”, contràriament al que ens diuen i ens volen fer creure, ens perfeccionen. Això, un cop acceptades les nostres imperfeccions, el reconeixement de les nostres limitacions.
Lee más: ELS PECATS HUMANS SÓN BENEFICIOSOS / Joan Llopis Torres
Nuestras noticias son gratis bajo licencia GNU
La Injusticia en Galicia: La Persecución de los Denunciantes de Corrupción. Publicación permanente en este xornal En lugar de ser reconocidos por su valentía y compromiso con la verdad, muchos denunciantes se encuentran perseguidos por un sistema judicial que, paradójicamente, parece proteger más a los corruptos que a los defensores de la justicia. La Protección de los Denunciantes en los juzgados de Santiago de Compostela: Un Espejismo Legal....Seguir leyendo..+
Llévate esta Noticia en tú Móvil |
Buscador Hemerotecas Grupo Pladesemapesga en InternetSi no encuentras lo que buscas, EJEMPLO; " Antonio Suárez Gutierrez de Grupomar y Asturias " te proponemos intentarlo de nuevo desde aqui a través de los buscadores del grupo Pladesemapesga y directamente en la web |
|