Joan Llopis

Resulta que si els teus avis van tenir quatre filles, una, ineludiblement, és la teva mare. Aquesta llei universal, anterior a Galileu Galilei, física, antropològica, biològica, o el que sigui, també és anterior, no només al pobre senyor Galilei, que va renunciar que la Terra donés voltes al voltant del Sol, que ja és renunciar, sinó anterior a les mateixes ciències físiques, antopològiques, biològiques, tecnològiques, al pa amb tomàquet i al fricandó, es posi com es posi el capellà del poble, que en diu saber, per coses de la teologia, més que ningú. Deixant això clar perquè no hi hagi confusions, no sabria dir jo, què passava abans del diluvi, tret que algú m'ho expliqui, amb la condició que fos testimoni presencial, i no m'expliqui els encàrrecs del capellà, aquell que té mania de ficar-se en tot per dret de sotana. Una llei que la meva àvia, Ventura Mestres Serra, nascuda el 1898, sabia perfectament, com es desconeixen les causes i la relació amb la meva àvia de la pèrdua de Cuba, les Filipines i Puerto Rico, aquell mateix any, amb la certesa que ella va compensar aquest fet històric, sobradament, segons el meu punt de vista, perdonin la immodèstia, però per a mi, no hi ha color, i no et dic res per a la platja de Calafell. El món no seria el mateix sense aquelles dones d'aquells dies, digui el què digui el ministre de marina.

Categoría de nivel principal o raíz: Opinión

Categoría: Joan Llopis

Publicado: 10 Abril 2024

Lee más: La iaia / Joan Llopis Torres

De totes maneres he de dir que sent cert que el meu cosí germà, Josep, em portava dos anys, quan jo en tenia dotze o tretze i ja sabia una mica dels tants per cent i aquestes coses, en asseure'ns a la taula veia que la tia Ventureta li omplia el plat fins a dalt i a mi me'n posava la meitat. Jo pensava que portant-me aquests dos anys de diferència, amb aquests catorze o quinze, doncs, que tenia ell, això no feia el doble dels meus, pensava que potser ja ho entendria quan estudiés les integrals, com certament va resultar

Categoría de nivel principal o raíz: Opinión

Categoría: Joan Llopis

Publicado: 05 Abril 2024

Lee más: Josep Guasch Torres, de l'Emilio i la Ventureta. Sociologia comprensiva / Joan Llopis Torres

No es tracta de res de la Guia Campsa. El compromís és la memòria, els records. Avisant que no hi ha cap cronologia. Un plat és igual quan es cuini per ser apreciat, si bé aquí, els meus senzills records, i només per citar els tiets Emilio (Guasch), del Porró, i del Camilo (Torà) que jo finalment, l 'anava a veure al port de Vilanova, a la barca, quan el trobava. Lluny aquells dies, les dones a la platja, quan no tornaven les barques en un fort temporal, entre forts vents i les onades colpejant la platja, volent ser escombrades per la pluja i la sorra, es preguntaven angoixades si s'haurien resguardat a Vilanova. Ni els temps en passat o present em preocupen en cap cas, ja que recordar és viure en present allò que cadascú hem viscut, fins que ningú no recordi. Aleshores sí, llavors no es recordarà cap passat, sinó que tot haurà passat. Una altra cosa és recordar per escalfar els sentiments per aquells temps, estant en aquestes mixtificacions d'avui dia tan absurdes que serien als ulls d'aquells homes, que potser no miressin tan lluny, però tenien l'encert clarivident per a la vida senzilla i propera, la família, pescar, el poble, tenint l'horitzó del mar sempre als ulls, i present la seva dignitat.

Categoría de nivel principal o raíz: Opinión

Categoría: Joan Llopis

Publicado: 02 Abril 2024

Lee más: Calafell Platja. Era una altra vida i altres estius. Aquesta cuina ve d'aquella / Joan Llopis Torres