(Bons mestres i altres que no ho són tant)
La disjuntiva aquí, no és més que una senzilla apreciació d'un fet que tots coneixem, però, per anar fent, que és el mateix que dir que per la nostra tranquil·litat i no pensar en embolics, obviem, i tal dia farà un any, com si no tingués la cosa cap importància. Estem parlant de mestres d'escola, és a dir, de persones, i cal, en això i per això, ser prudents.

Abans de voler reflexionar sobre aquestes bondats, millor anar al principi i no començar en un punt i a part o, pot ser que seguit. Sense que calgui anar al principi de cap bíblia, no cal, no exagerem, però sí veure una veritat que es dóna abans de ser mestre d'escola o qualsevol altra professió. Reduïm-ho a dues possibilitats, serà més comprensible. Com la truita de patates (amb perdó, però hem dit de fer-ho senzill), amb ceba o sense ceba.
Per posar un altre exemple, diguem que un mecànic de cotxes del que ha de saber és de mecànica de cotxes, cosa que resulta força obvia com que totes les coses són iguals a si mateixes. Quines altres virtuts ha de tenir un mecànic més que arreglar un motor, canviar l'oli o el que sigui que passi al cotxe perquè funcioni? Jo no crec poder demanar-li una altra cosa, amb que sàpiga d'aquests misteris i els resolgui, gràcies, que Déu el beneeixi, es paga la factura, i llestos, hem acabat.
Ara bé, que passa amb un advocat, o posem-hi un funcionari de l'administració pública, un assistent social, el mateix alcalde o, ja hem arribat, amb els mestres?. Fins i tot amb algunes professions, que sàpiguen diferenciar el que és correcte del que és incorrecte, potser (potser), ja n'hi hauria prou. Estem parlant de servidors públics, i és comprensible que aquelles virtuts que no s'exigeixen a un mecànic, encara que les tingui totes, algunes les podem esperar d'altres professions que es relacionen amb persones. Cadascú ho pot veure d'una manera o altra. Fins i tot a les oficines bancàries que, no sent administració pública, ho són més, de fet, que altres administracions. Sense donar més voltes que qualsevol pot donar segons entengui i al seu gust, quines virtuts se li pot demanar a un mestre? quins valors? Els coneixements "mecànics", amb perdó una altra vegada, dit només per entendre'ns, se'ls hi suposen tots (hem parlat de prudència, doncs siguem prudents), llavors caldrà dir alguna cosa, què ha de tenir o ser, millor dit, ser, un mestre que no calgui en altres professions, fins i tot un metge, que ja haurien de tenir altes aquestes exigències, quina ineludiblement, en un mestre d'escola o una mestra? Quina fins i tot hem dit abans de ser mestre? Doncs per ser bon mestre, no hi ha cap altra possibilitat, cal ser bona persona. El símptoma contrari és lorgull. Creure's formar part d'una caserna amb guàrdia a la porta. La relació inversemblant de la propaganda personal i de l'escola és inversa moltes vegades a la senzillesa i la bona feina de l'ensenyament. També és cert que quan, entre d'altres, s'encerta amb un d'aquests bons o bones mestres per els nostres fills, ho hem d'agrair i saber dir-ho.