Radio Noticias Xornal Galicia
Hoy:
00:00 / 00:00

20240330 155848Diuen que els bons mariners passen els temporals a la taverna. Jo he navegat prou per estar-hi d'acord. Des d'un dia amb 8 o 9 anys que l'avi (el Tèrcio) em va embarcar en un bot per anar al calamar, amb la bona sort que només posar el bot a l'aigua, després ja no destorbaria més, crec que abans de passar el sec, ja estava marejat, em van tornar a la platja, em vaig quedar assegut veient com anaven entrant al mar entre les onades que en perdre fons s'anaven aixecant, fins arribar desfetes als meus peus. Després d'una estona de mirar el mar sense que ens reconeguéssim, narinan, me'n vaig anar cap a casa, després d'aquest primer èxit mariner. Més endevant, amb el temps, amb el mar, vam fer una gran amistat. Narinan, perquè el primer barco de vela que vaig tenir, un veler danès de poca eslora, es deia Narinan (Després, tots els meus barcos es van dir T&Ventura, Tèrcio i Ventura), a Girona, el narinan el fan anar per dir xino-xano o anar fent, sense neguit. Sense tenir ni tan sols el patró d'esbarjo, me'n vaig anar a Maó, i en aquell dia em va sorprendre que en aquella costa nord de Menorca, també a barca parada, a diferència d'aquí, pescaven a ple sol del migdia, amb un para-sol de colors que jo em deia si no serien alguns anglesos fent l'anglès, que no se sap mai ben bé a la vida, el que fan. No sé si és per això que a mi em resulten, tret d'uns quants, força desagradables, sobretot des del dia que vaig saber que parlaven anglès. Els anglesos tenen moltes ocurrències. En tot cas, millor llegir-los que tractar-los. Els que no tingueu experiència amb els anglesos, només amb què mireu el Carles III, ja us quedarà tot clar sense que calgui res més, tot de cop. Dic això de la taverna per parlar una mica de la taverna del Puça. Res semblant a una taverna de contrabandistes ni gent perillosa, al contrari, es veia al entrar una sala sense gaire llum amb unes quantes taules, amb una curta barra al fons enganxada a la paret de la dreta, i oberta per l'esquerra també per entrar al que deuria ser el rebost, i poca cosa més. Abans d'entrar, es podia veure molts dies el Samulero assegut a les escales que pujaven al cinema pel darrera, després la fàbrica de gel. Ho faig amb la memòria d'aquell nen encara molt petit, i ho explico només per anomenar el nom del Puça, que es deia, crec, Ramon Ricart Dalmau.

Les històries cal explicar-les com són, sinó, és millor no explicar-les. Aquí podrà semblar a algun despistat que jo faré de jutge, puc assegurar que no, a més tinc el convenciment de que en tots els judicis l'únic culpable és el jutge, que és el que haurien de tancar i no és el cas. Voldria citar també una persona que jo vaig admirar molt, al Fabián Estapé, l'economista i Rector, un home brillant, amb l'humor que cal, no perquè fos fill de ferroviari, que això, tot i estar bé, no hi té res a veure, a més, el paio viatjava en tren de franc, sinó perquè deia que en citar a les persones cal posar el nom i els dos cognoms, que si no sempre, sovint s'oblida el de la mare. A un home que tenia en el despatx un Habelín, aquelles màquines de tirar la bola cap amunt, amb moltes llums i sorolls, per al baixar, tirar-la una altra vegada cap amunt, doncs a aquest home, tenint en compte que al despatx de dalt, a Madrid, al Passeig de la Castellana, número 3, hi tenia al Carrero Blanco, i ell seguia jugant al Habelín, doncs jo, sincerament, jo li tinc molta admiració, jo li dono a això molt mèrit, a això, i per tota la resta, que n'hi ha de sobres.
Resulta que la vida als Puça no els va donar fills, i sent així que la tieta Antonieta els ajudava molt freqüentment a la bodega, va passar que es va anar quedant i ja va anar sent una mica dels Puça, que ja tenien algun parentiu amb els avis, i els dies i els anys van anar passant, fins ja tenir la tieta Antonieta i el Camilo dos fills, l'Antoni i el Josep. Del Josep no en sé res, només que fa molts anys, pujant a Barcelona el vaig encertar treballant en la guingueta de la autopista, i res més. Molt bon xicot, que recordo volia ser pescador. L'Antoni va estudiar químiques a Vilanova, tots després vam fer moltes altres coses. Jo, abans que ell, també vaig estar a Vilanova estudiant enginyeria en màquines elèctriques, una carrera que va consistir en anar a veure un quadre del Greco que està en el Museu, just davant de l'escola d'enginyeria i, per a mi, que el Greco no hi veia bé. Abans, hi va anar l'altre cosí, el Josep, ja que tenia dos anys més que jo, dos anys menys un dia, vam néixer jo el 20 i ell el 21 d'agost, fet molt celebrat perquè així els dos aniversaris els celebràvem el mateix dia i ens estalviàvem un pastís, només que calia encendre les espelmes dues vegades, però es veu que aquella enginyeria infantil d'encendre y apagar tantes vegades com calgués, funcionava, i jo, preparat per ser expert en el Greco, doncs no hi havia problema.
Els Puça anaven fent duros i van obrir el 4 Portes que es veu clar que la idea la van treure del 7 Portes, del restaurant dels porxos (indians) de Xifrè, molt a prop de la farmacèutica on jo, en pla guanyemnos la vida, em vaig entretenir amb les meves coses durant 19 anys. Durant molts anys, jo no vaig apareixer per Calafell, molts anys, però inevitablement, la meva mare, quan em veia, és clar, fins i tot molt abans dels meus anys a Barcelona, em posava al dia amb la precisió d'un rellotge suís, que es posava en hora allà on ho havia deixat la darrera vegada, com llegir-te cent Vanguardias en una estona, sense deixar-te res, mots encreuats inclosos i saber el temps que feia. Llavors va resultar que els Puça com havien tingut aquest mig fillollament amb la tieta Antonieta, van pensar fer hereu al fill gran, l'Antoni, res en contra del Josep, però, si ho vaig entendre bé, no apareixia, amb la condició que es canviés el cognom. I així o quasi així, es va acordar aquest assumpte. Pel resultat es va perdre el Torres, el de l'avi, el del Tèrcio, conservant el Torà del pare, del Camilo, i Antoni Torà Torres va passar a ser Antoni Torà Ricart. Quedant Josep Guasch Torres, Joan Llopis Torres i Antoni Torà Ricart, sense rimar.

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 Nuestras noticias son gratis bajo licencia GNU  

  •  Pero deseo colaborar
  • Donación 6 Euros 12 meses  
  •   Sin límite de restricciones
Si no desea suscribirse pero si, colaborar con nosotros.:

 Más información haciendo clic aquí...+

BANERPLAGIOXORNALGALICIA

Buscador Hemerotecas Grupo Pladesemapesga en Internet

Si no encuentras lo que buscas, EJEMPLO; " Antonio Suárez Gutierrez de Grupomar y Asturias " te proponemos intentarlo de nuevo desde aqui a través de los buscadores del grupo Pladesemapesga y directamente en la web

En la Hemeroteca xornalgalicia.com. -   En XornaldeGalicia.es Hemeroteca  -   En XornaldeGalicia.es -   En Diario Marítimo -   En Actualidad Ibérica ANAI  -   En Pladesemapesga -   En Tribuna Informativa.  -   En Acción y Transparencia Pública. -    En xornalgalicia.com -   En todo Internet