Vicenç Villatoro, la superioritat moral i la gallina / Joan Llopis Torres

Información
Joan Llopis 21 Agosto 2021 884 Votos Correo electrónico Imprimir
Inicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivadoInicio desactivado
 
social youtube xornalgalicia   feed-image

 Al diari ARA, al senyor Villatoro, des de la seva superioritat moral, li ha vingut bé il·lustrar-nos sobre en què consisteix aquesta superioritat emparada en una suposada moralitat, que és, bíblicament, el que diferencia el bé del mal, com qualsevol que volgués separar el gall, per no posar ous, de la generosa gallina, que en fa de blancs i rossos. No sé si tanta diversitat serà del gust del senyor Villatoro, que tira més pel gall, menys problemàtic en aquests assumptes tan complicats de gustos i colors.

Resumint, diu que callem, que res d'opinar, res de soroll. Que si uns (tu mateix) tenen una opinió, altres (altres que no ets tu, perquè ho sàpigues) tenen la seva (t'ha quedat clar?). Diversitat d'opinions, vaja. I ja se sap que la diversitat i les olles de cols porten a una confusió que té una tendència perillosa a la immoralitat. Tota la raó. És sabut que les truites surten del color de l'ou. El mateix que passa a l'article del senyor Villatoro, tot i que ell tira més, ja ho hem dit, pel gall, que això de les gallines després es torna un galliner. Quina superioritat moral tenen uns (diu), quina convicció fa que una mateixa cosa ens sembli legítima, oportuna i necessària quan la fem nosaltres, i abominable quan les fan els altres? (...) La superioritat moral (ell ho explica des de la seva superioritat moral) requereix dos supòsits. Primer, que tenen més importància els fets que les intencions; i segon, que nosaltres tenim el monopoli de les bones intencions, de la raó i del bé comú, mentre que els altres són sospitosos d'intencions egoistes i malèfiques. El virus de creure't superior pot afectar tot l'espectre polític, tot i que tendeix a concentrar-se en els espais dogmàtics (dit per ell sense exclusions, i per a ell, estic per donar-li la raó, fent veure que no sabem que aquells que et volen alliçonar estan alliçonats). Alguns innocents crèiem que la superioritat moral la tenien aquells que se l'havien guanyat, però es veu que no. Total, empatxat d'estofat de Villatoro. Estofat que consisteix, en portar-nos a uns necessaris, imprescindibles diria jo, exercicis espirituals dirigits jesuíticament per qui, ungit per ell mateix, distingeix el bé del mal, no amb bones ni amb males intencions, que les intencions no serveixen per a res, sinó amb fets, exorcisant al dimoni de criticar, al dimoni que et fa xiular per mostrar el teu disgust, no diguem res de tirar tomàquets que això ja seria jurisdicció de dominics, opinar sobre política i qualsevol cosa que pugui tenir una tendència i criteris diferents o contraris als teus, que ni se't passi pel cap, i fixa't que ho fa predicant amb l'exemple, amb fets, gastant tinta. Així que després no diguem que no hem estat avisats. Si tu penses diferent d'un altre, ara ja t'han explicat que l'altre pensa diferent de tu (per si no ho sabies) I com això de la superioritat moral es veu que és un invent del què ningú en sap res, i tu ets un poca-solta que estàs mes maco callat, doncs t'estàs en silenci com si estiguessis a missa, ho has entès d'una vegada?

Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 

campana_de_propinas